Mes Europeu de Conscienciació sobre el TDAH

En 2017, sota el hashtag #womenandgirls, demanem la difusió d'una declaració amb recomanacions i una crida a l'acció per donar més visibilitat a nenes i dones amb TDAH.

                                                  Mes Europeu del TDAH ADHD-Europe
                                      Declaració sobre el TDAH en nens i dones, octubre 2017

OCTUBRE 2017

Benvolguts polítics, professionals i públic en general,
En el seu Mes Europeu del TDAH ADHD-Europe, l'organització que agrupa a
Europa a les organitzacions de suport al TDAH d'àmbit nacional i regional, vol
aquest any demanar una major atenció a la situació a la qual s'enfronten les
innombrables dones i nenes amb TDAH a tot Europa i al món.

Diem innombrables perquè a causa de les diferències en com el TDAH es
presenta a les dones i les nenes i a la falta de comprensió que envolta a
aquesta condició, els resultats en molts casos és que no estan diagnosticades
o, si ho estan, hi sol haver un mal diagnòstic. Com a conseqüència del mal o
nul diagnòstic, aquestes nenes i dones han de fer front una cadena de
desafiaments, molts dels quals esbossem en aquesta Declaració. Som ADHD
Europe i esperem que Europa i el món escoltin la nostra crida i una llum brilli
sobre aquestes dones, que amb reconeixement i suport poden convertir-se en
membres actius de les seves comunitats i països i desenvolupar el seu
potencial.

Aquesta declaració resumeix les experiències de nenes i dones amb
TDAH, i dels que treballen amb elles, així com l'evidència científica assolida
fins ara. També proporcionem les nostres recomanacions i crides a l'acció,
que són necessaris urgentment per abordar aquest problema.

Un cos emergent de la investigació i d'experiència en la pràctica ens diu
que avaluar i diagnosticar el TDAH en nens i dones és més complicat que en
homes. En part, això és perquè, d'una banda, en elles el TDAH pot tenir una
aparició més tardana i, de l'altra, es manifesta de forma diferent.

En primer lloc, es pensa que és més comú en dones el tipus de TDAH inatent
que en homes, i els símptomes de TDAH inatent encara són mal entesos pels
professionals mèdics, el que fa que molts professionals sovint els confonguin
amb trastorns de l'estat d'ànim, ansietat o una altra afecció relacionada. De
fet, en les dones, el TDAH pot presentar-se com problemes més subtils o
interns (per exemple, ansietat, falta d'atenció) i menys problemes externs (per
exemple, comportament desafiant, agressió). Malgrat que les noies poden no
semblar impulsives externament o hiperactives a l'aula, tendeixen a
internalitzar els seus comportaments, i els seus pensaments poden causar una
enorme distracció i agitació interna, afegit a una manca important d'habilitats
socials.

El TDAH a les dones també es vincula amb més desregulació emocional i
problemes de salut mental. Això pot tenir una base biològica, perquè la
investigació també ha demostrat que els canvis en els nivells de estrogen en el
cervell poden afectar molt a les nenes amb símptomes de TDAH durant la
pubertat i més enllà, fent-los més susceptibles a canvis d'humor
premenstruals severs, depressió i / o ansietat. Durant l'adolescència, les nenes
amb TDAH poden no tenir les estratègies necessàries per tirar endavant, i les
que van utilitzar durant la infantesa poden no ser útils ja. Com a resultat, són
susceptibles de tenir més disfuncions en l'avaluació del funcionament social,
escolar i familiar que les nenes sense TDAH.

Si una nena amb TDAH es queda sense diagnosticar o sense un
tractament, a mesura que entra en l'adolescència i l'edat adulta, gairebé
inevitablement trobarà una sèrie de problemes d'ajust que poden conduir a
trastorns addicionals, com un trastorn alimentari (bulímia, anorèxia) o trastorn
de la personalitat. A més, poden presentar-se altres comportaments típics
d'aquestes nenes que inclouen l'activitat sexual primerenca impulsada per la
necessitat de sentir-se bé, un sentit equivocat de voler ser estimat i ser
popular -un tipus d'auto tractament per a la baixa autoestima crònica- aquest
comportament, de vegades impulsiu, condueix a relacions sexuals sense
protecció, una major proporció d'embarassos d'adolescents i infeccions de
transmissió sexual, o un hàbit primerenc de fumar durant els seus anys
escolars.

Per tant, el TDAH no diagnosticat té com a conseqüència dones adultes
amb TDAH que tenen més probabilitats d'experimentar divorci, formar una
família monoparental, aconseguir poca formació, estar subempleades o
desocupades, patir d'insomni, fibromiàlgia, estrès constant a causa de la
dificultat en el maneig de les demandes de la vida quotidiana que la societat
espera que facin, i una menor esperança de vida que les tractades per TDAH
causa d'accidents.

Per tant, quan no es diagnostica i no està prou recolzada, la condició de
les dones amb TDAH suposa una pesada càrrega per a elles mateixes i per a
la societat, de manera que s'ha d'emfatitzar molt la importància de la
identificació primerenca i el tractament del TDAH en nens i dones.

Per aconseguir aquest objectiu, els indicadors (símptomes) del TDAH en
dones i nenes necessiten ser millor compresos pels pares, professors,
professionals de la salut i la societat en general. Una avaluació pel diagnòstic
de TDAH en els nens i les dones ha de tenir en compte la història dels
símptomes basats en la forma en què el TDAH es presenta en elles. Sobretot,
un rendiment acadèmic satisfactori no ha de descartar un diagnòstic, ja que el
TDAH també es dóna en dones molt intel·ligents.

Recomanacions / Crides a l'Acció:
A causa de que l'avaluació del TDAH és més complicada en les nenes i dones,
cal:
- més investigació centrada en la forma en què el TDAH apareix en elles (és a
dir, com es presenta clínicament);
- llistes de verificació específiques de gènere per a identificar i diagnosticar a
les nenes i dones amb TDAH;
- que s'estableixi un sistema de detecció que avaluï el TDAH en nenes i dones
que presenten trastorns alimentaris, ansietat, depressió, problemes del son,
trastorns de la personalitat, abús d'alcohol i substàncies i fibromiàlgia.
- Més formació per a pares, pediatres, psiquiatres de nens / adolescents /
adults i psicòlegs sobre:
a) els indicadors del TDAH en nens i dones;
b) les comorbiditats que sovint acompanyen el TDAH en nenes i dones;
c) el paper de l'emocionalitat en aquest tipus de TDAH;
d) la forma en què els estrògens afecten els canvis de l'estat d'ànim en les
nenes amb TDAH quan arriben a la pubertat;
e) la prevalença de trastorns alimentaris en nenes amb símptomes de TDAH i
f) la prevalença d'ansietat i depressió en nenes i dones amb TDAH.